El proper 1 de maig del 2015 compliran 20 anys des de l’entrada en vigor de l’actual Llei d’Arrendaments Urbans ( LAU ), fet que suposarà la finalització de molts contractes d’arrendament. Concretament, es veuran rescindits aquells contractes de lloguer atorgats amb anterioritat al 9 de maig de 1985, quan imperava un règim legal de pròrroga forçosa. Després d’aquesta data, són les parts les que lliurement decideixen quina és la data de finalització del contracte, mesura aprovada pel conegut com “Decret Boyer“.
Els contractes atorgats sota la regla de pròrroga forçosa, s’extingiran de forma massiva el proper 31 de desembre de 2014, perdent tota vigència aquells lloguers de locals pactats abans de l’entrada en vigor del decret, amb alguna excepció com els casos en que segueixi al front del negoci el titular original del contracte o el seu cònjuge, figures que estan blindades fins a la seva defunció o jubilació, i no és extensible als seus descendents. Una altra excepció és el traspàs de l’arrendament a un tercer en els 10 anys anteriors a l’1 de gener de 1995; en aquest cas, la finalització del contracte es perllongaria fins l’1 de gener de 2020.
Un dubte que sorgeix respecte d’aquestes qüestions és què passaria si el traspàs del local es realitzés ara, ja que la Llei es presta a confusió, tema que haurà de començar a resoldre la jurisprudència a partir de l’1 de gener de 2015.
Finalment , cal esmentar que aquesta és una mesura que afecta només al lloguer de locals doncs, en el cas dels habitatges, la seva durada va lligada a la vida de l’arrendatari o, si escau, a la persona que s’hagi subrogat sempre que aquesta subrogació es trobi dins dels límits de la Llei.